Fa uns dies que al·lucino amb la gent que condueix cotxes i francament, dubtes de com ha pogut fer cara a un crèdit que no es precisament el de un SKODA o un SEAT. Parlant amb gent que treballa en concesionaries de cotxes, aquest agent solia pagar al comptat.
Si es vol lluitar contra la corrupció els articles de luxe són clarament símptoma de nou ric, aquest que te diners que li cremen a la mà, i res és més ostentós que una determinada gamma de cotxes.
Hi ha marques que són signe de riquesa. Deguda o no. Hisenda mitjançant els impostos de matriculació podria fer una simple verificació: el ciutadà es podia permetre com ha pagat aquest vehicle? m’explico: si l’ha pagat al comptat hauria d’haver declarat en un moment o altre aquests diners.
L’altre camp de batalla són els tot terrenys.
Són cotxes amb elevat consum, sobretot si aquests es fan servir per a circulació per ciutat on en cop de banyeres i ovelles creuant a la carretera hi ha semàfors i passos de vianants. No té sentit, per a res, que una persona utilitzi amb molta freqüència un cotxe que malbarata un recurs limitat on pot circular un cotxe amb menor consum i menys sinistralitat.
Per tant aquests cotxes haurien de restar per a professionals i, cosa en que sóc contrari, però que caldria oferir en una primera instància el ús per esbarjo (que obligaria a ser membre de una organització, pagar una taxa ecològica destinada al manteniment dels parcs nacionals que fan malbé).
