Explico amb més detall. L’organització no va ser precisament bona.
L’escenari era el més petit, haven-t’hi un lliure (el de cadena 100) i el més problemàtic (el public entorpia al pas cap al recinte ferial). Per entendren’s, dels pocs més de 200 m^2, 100 els ocupaven la barra i el telepizza mòbil que varen instal·lar allà.
Enfront del escenari, venint del carrer, van instal·lar els vàters. Així que davant del escenari es barrejava gent que passava per allà, gent que volia fer un mos o emborratxar-se, fer les seues necessitats, escoltar el grup… un aparador d’una botiga, en resum. Com a molt 150 persones van veure tot el concert, i estic essent generós.
Entenc que no fosin tan mèdiatics com el Mikel Erentxum per al escenari del 40 principals, ni tan fiesteros per al escenari de la paeria o massa progres (?) per a l’escenari de Cadena 100, però d’allà a posar-lo al escenari “aparador” es una miqueta trist.
Per el que puc calcular al sigpac ni arribava al 100 metres el públic útil. Jo hem vaig situar a varis llocs, més que res per anar variant i veure si hem trobava algú. Algú vaig trobar, però més bé poc. Jo hi era per la música, coi!
Per altra part, també una clatellada al tècnic de so. L’ àudio va estar saturat tota la santa estona i fins hi tot s’ acoplava.
L’únic que hem va semblar bé, i eclipsava tots els contres va ser la bona actuació que va fer el grup. Les dues noies, vestides de negre envoltades de fum artificial semblaven que volessin (si es van passar una mica amb el fum) eren les úniques que es presenciaven, els demès components estaven perduts en el fum.
També va ser curiós quant Mira Aroyo va sortir de davant del seu sentitzador i es va posar a cantar en Bulgar (l’idioma, carallot 
) no deixant de mirar tota l’estona al terra. Al final de cantar, aixeca el cap i diu “¡gràcies!” amb tot el “públic” (el que passava per allà) aplaudint.
Poc més afegir, les cançons crec que les vaig dir bé en l’anterior post. Ara bé, la meva memòria no es massa precisa i més quant només ho he escoltat un cop.
Us deixo amb la gravació ( ) del bona nit de Helen Marnie.
Tags: concerts, en català, manifesto, música by Ruekov
No Comments »
Dins l’episodi “Psirens” (Sirenes) de Nan Roig (Red Drawf) un clon del protagonista, Dave Lister, toca perfectament la guitarra elèctrica (cosa que de debò no sap tocar)
Aqui el protagonista es creu Phil Manzanera 
M’encanta Phil Manzanera! recomano el album del seu grup 801 així com la seva guitarra dins roxy music: des manifiesto a imposible guitar.
