FIT*MORE : Blog | DVB-T | MMC | FMV | Acerca de...

Canvi de look

Primer he tret la barra d’adalt de color blau cel per una fosca i he afegit un fons, en aquest cas, l’emblema de l’últim disc de Modest Mouse: We Were Dead Before The Ship Even Sank.

Després he eliminades dues coses del lateral: que no sòc, cosa bastant patètica que tenia, i després el disc recomenat. Qui ho vulgui, ja picarà a l’etiqueta.

A mi m’agrada…

Me acosa la Opus Dei


Que miedo da google. Mi espacio de email lo paga, en parte, publicidad de la Opus?
Pues talvez me repiense mucho lo de usar sus servicios….

Pensamiento provocado por sobredosis de demogagil 300 en grageas.

Esta-s-tus social

En molts anys, l’ ésser humà no ha canviat pas. Humberto Eco té raó, seguim estant en una situació d’edat mitjà.

Només cal llegir el Lazarillo de Tormes, en el meu cas recordar, moltes de les seves aventures per veure que en cuasi 600 anys seguim essent una societat decadent on premien les mentires i els enganys.

Avui crec que es necessari parlar del estatus social. La gent es capaç de ferir els sentiments d’altra, de menjar spaguettis durant mesos o de fingir el que no son per tenir un estatus social, que molts cops, no correspon amb l’autèntica voluntat de la persona.

A que ve aquesta reflexió? durant aquests últims anys he escoltat autèntiques barbaritats que posen el pèl de punta: des que ser mare soltera té bon status(sic), a estar en un bon càrrec cal ser homosexual (sic).

Com deia Travis de taxi driver: un día lloverá y se llevará a toda esta escoria. Jo hem conformo amb que aquesta gent es replantegi la vida, perquè un ha de ser el que vol, i no pas el que li demana el estatus social.

Nerdisme a la màxima escala

Fer un videoclip amb la … gameboy camera!



Per cert, visca Electrelane! el seu nou disc no shouts no calls.

¿Qui mostra la papeleta del PCE?

¡Mamem Mendizábal!


:P

Second Life, nuevo? juas.

Parece ser que el periodismo ya no es lo que era si es que lo fue alguna vez. Uno se harta de oir paridas, desde que Hotel Dusk es la primera novela juego (¿sabrán que es Grabiel Knight o Tex Murphy?) a que Second Life es un ejemplo novedoso de comunidad interactiva en internet con chats 3D.

¡Mentira! Ya hace más de 10 años que existen chats 3D en internet. Y casi 15 que existen comunidades de pago interactivas, como ImagiNation Network de Sierra.

Lo que hay en Second Life ya lo tenían mucha antes los ejemplos que os voy a citar ahora, los más importantes, los que marcaron un hit y ahora, especialmente los dos últimos han caído en el olvido.

Active Worlds
Creado en 1995, no vió la luz pública hasta 1997. Es uno de los universos 3D más extensos, existiendo comunidades bastante veteranas (como la de le village, de origen francés y a la cual yo pertenecí una temporadilla).

El juego tiene muchas posibilidades. Desde el que entra para chatear, al que entra para mantener una vida paralela (y lela). El primero tiene unas ciertas limitaciones: ni puede tener casa, ni puede acceder a lugares X. Luego quien paga puede tener una casa, decorarla a su gusto, invitar amigotes…

CryoPolis
Creado por Cryo, lanzado públicamente en 1999, se trataba de una comunidad para demostrar el potencial del engine SCOL.

SCOL se creó gracias a la financiación de canal + para el proyecto “le deuxième monde” (el segundo mundo, las empresas ya pagaban por tener su espacio) en 1997 y en 1998 ya se usó en juegos comerciales MMO como Venice.

Cryopolis dio a la luz el 2002, y en ella existían varias posibilidades, desde el simple chat, al visionado de películas (normalmente trailers) a jugar a tenis, o resolver pequeños misterios. También existía un hotel donde podíamos hacer que nuestro avatar durmiese en nuestra ausencia.

Esta comunidad en 2004 fue transformada en Kyela, web que empezó como punto de reunión de gentes con mismo gustos a lo que es ahora, una web de contactos al estilo meetic. Yo también pertenecí a la comunidad cryopolis y luego, por inercia, a la Kyela. Lo abandoné poco después al ver que el rollito “amigos internet” no me va especialmente.

Una forma tonta, como cualquier otra, de gastar dinero.

También añadir que antes de que cryo se fuese a la ruina, la rama de internet de esta (cryonetworks) me certificó como desarrollador de SCOL, gracias a que compré un pack de desarrollo llamado “e-magister”. Puedo añadir que son los 27 euros peor invertidos de mi vida.

Viscape
Actuaba como un plugin del navegador. Al hacer click entrabas en un mundo tridimensional donde te encontrabas a mas gente y podías disfrutar de ese mundo con otras personas, en las que el desarrollador podía meter desde minijuegos a puzzles. Muy al estilo de SCOL.

También la usé para hacer mundos virtuales ya que en un pcmania del 1999 venia una versión completa de desarrollo, que no era más que un editor visual de mundos 3D.

Otro día tal vez hable de las distintas herramientas, pero ahora estoy con exámenes.

Tutorials que vaig fer servir pel ubuntu al portàtil

Aviat canviaré d’ubuntu, i m’apunto aquí quins tutorials he fet servir, el que implica, que m’han funcionat:

Configurar botons especials del portàtil a Ubuntu

Configurar la targeta wifi Broadcomm a Ubuntu

Utilitzar targeta TDT des terminal

El demés, va funcionar a la primera amb Ubuntu 6.10 :)

Me lo dices a mi

La impertinència humana pot arribar fins a límits inimaginables.

Si bé cal a dir que la web de la companyia d’autobusos de Lleida (controlada per sarbus) es una gran merda que té com habilitat tenir els horaris en 10 PDF’s diferents i cap d’ells dona el nom de la parada exacte (maleït relativisme).

L’exemple es que les piscines que hi han de camí a Alpicat venen marcades com a club de hípica. El club d’hípica està a l’altre punta del turó d’Alpicat!!! el lloc ideal sens dubte eren les piscines.

Com dubtava d’això vaig preguntar al xofer del autobús quant hem donava el canvi. Hem va dir que a les piscines no parava. Ara bé, vaig decidir que el millor era parar a Agrònoms, relativament més aprop que el club d’Hípica.

I un ve negre! està a 6 km’s com a mínim de les piscines. Per si no fos poc, només hi ha carretera i una carretera massa transitada. El millor sens dubte va ser que quant vaig veure que a les piscines hi ha una parada d’autobus. Hem vaig apropar i resultaba que ALLÓ es el club d’hípica. Fot-te’n.

Van ser 2 hores per arribar a d’urbanització d’Alpicat fora terribles, sort que hi havia gasolineres de camí i vaig poder fer-me amb dos litres d’aigua que vaig gastar bevent i mullant-me el cap (a sobre hi havia un sol de justícia).

Al final vaig poder fer fotografies als repetidors d’Alpicat i arribar a la trobada astronòmica a temps, a un temps record (7-8 repetidors alpicat i de 8-9 alpicat). Però les conseqüències de la mala informació i la cara dura del xòfer són un mal de peus terrible i una ressaca a nivell físic força important (tinc les cames cruixides i l’estomac fent el poruc).

I encara aguanto! per sort. We love Life.

Take a look at these hands,

Himne oficial dels ajuntaments corruptes d’espanya:

I de la calor que fa a Lleida… and the heat goes on, and the heat goes on

Visites Blog de laSexta


Com a Webmaster del Blog, la veritat es que cada cop hem fa més pena veure aquesta gràfica. Vaig perdre una ocasió d’or de mantenir una web de referència per culpa de voler anar de hostings gratuits.

El cas es que ara que s’ha estabilitzat sobre les 200-300 visites mensuals, dada tampoc despreciable, es la web que he creat amb més visites mensuals fins avui.