Oda al transport públic
Després de que digués que anava a fondre, he fet un decàleg amb bastant sang freda i mala sang del que m’ha assemblat aquest últim quart d’ any que he perdut intentant treure’m el carnet.
Estic enrabiat, sí, però el meu odi cap al transport “privat”, no es de cap manera, nou. Sóc activista en contra del abús dels cotxes, considero que són un càncer establert per canons estúpids de la nostra societat.
Els autobusos, avions i trens són un mitjà de transport segur, barat i eficient. Però la gent no s’ho creu, per tant faré ús del contraexemple per demostrar que el cotxe ni és segur, ni és barat, ni és eficient.
MITE Nº1: El cotxe es més segur
Deien que una mentira mil cops repetida acaba tornant-se veritat. Setanta anys després del nazisme, aquesta es la regla que ens aplica inconscientment: que si una hipoteca es com un lloguer en el que acabes tenint el pis, que si la borsa no es un congres de ludòpates, que si…
El cotxe no es segur. Com tampoc es segur que ens atengui algú en un hospital que s’atès algú educat què ha mirat ER o Hospital Central. Se suposa que un conductor de autobús té una experiència que un conductor només té quant fa dues dècades de mà al volant.
Donada aquesta circumstancia, la carretera es com un terminal de suïcidi de futurama, solament que més car.
MITE Nº2: Les Autoescoles i els examens són necessaris per a la educació vial
Un lloc on s’aprèn que es un canvi de marxes la primera hora de pràctiques, després de tenir que haver-te apres els nivells d’alcoholèmia i demés parides relacionades amb normativa tangencial, què ve haurien de ser ensenyades en l’escola per el seu interès públic i no en un centre privat on les tarifes són astronòmiques, regulades mitjançant gremis de centres d’aquest tipus.
L’ampliació d’aquesta farsa ve donada per quelcom tan ridícul que anomenarem proves d’examinació. Serveix de quelcom el examen pràctic? Si, com una mesura recaudatoria del estat. Perquè essent sincers, l’únic moment en que la gent segueix les regles es quant té algú que abans de mirar si et saltes un semàfor taronja, es mira el nombre de convocatòries a les que t’has presentat.
Un consell d’amic: feu les pràctiques mínimes. I si no, feu-ne poques. Hi ha autoescoles que els importa un be negre que aprenguis a manegar-te. Aprens més amb el teu pare en un descampat que amb algú que la hora abans del examen et fa agafar el cotxe per recordar-te lo malament que ho fas.
MITE Nº2: Es cotxe es més barat
Fals! Prenc com a mesura el que hem costa anar de la Seu a Lleida amb el corresponent descompte;
Autoescola 1600/12,50 = 128
Assegurança 1500/12,50 = 120
Manteniment 300/12,50 = 24
No contaré per ara ni els impostos, ni adquirir el vehicle, ni omplir el dipòsit de diesel. Però només amb aquests tres factors, ja hagués fet 272 viatges, més viatges dels que arribo a fer en un any cap a Lleida, que no arriben pas al centenar.
Es a dir: el cotxe es un mitjà extraordinàriament car si el comparem amb el transport públic. Si tenim en compte que els governs des fa 70 anys l’únic que fan es destorçar el transport públic… i que la gent en cop de defensar aquesta necessitat, es compra cotxes, demostrem quelcom: no tenim esperit crític.
El més greu es que no parem ni dos segons a pensar: primera, que encara que el vehicle privat ens aporti més llibertat, ens molt més car i ens suposa una carrega més a les nostres esquenes. Què si el tren ens deixarà un quart d’hora abans a la feina, ens haurem d’aixecar abans… però també podem aprofitar per fer un passeig i prendre un cafè abans d’entrar a treballar.
MITE Nº3: Els Cotxes són segurs
El tabaco puede matar. No sóc fumador, però en aquesta vida moltes coses maten: les imprudències, les bones intencions i una cosa que tan obligada està aquesta societat. Els automòbils són el principal generador de tragèdies en el àmbit familiar: són la principal causa de accidents laborals, són la principal causa de que clíniques de discapacitats es col·lapsin… Per a quant un El vehículo puede matar?
DISCLAIMER: Ja que s’han posat de moda els disclaimers, informar que no hem paga cap autoescola ni fabrica de vehicles motoritzats, més ve m’he tornat en el esclau dels primers. I m’agradaria que algun professor de autoescola m’animés a fer-me veure que m’equivoco. Sóc algú que accepto les correccions, sempre que vinguin acompanyades de fets.
ANOTHER DISCLAIMER: A mi m’agrada conduir, però sóc conscient de una cosa: no vull tenir cotxe. Amb això vull dir que el meu interès del carnet es limita a la possible feina del futur i poca cosa més.
