El dia 4 de desembre es van celebrar eleccions per a escollir representants dels estudiants de la UdL.
Com ja hem vaig implicar en els assumptes d’aquest estil a Secundària i Batxillerat, vaig creure aprofitar que encara hem queden 2 anys ben bons a la universitat per apuntar-me com a membre i veure com anava la representació de l’alumnat a la UdL.
Òbviament la democràcia es un sistema on la majoria aixafa a la minoria… però quant la majoria no vota, la minoria guanya. I això em va passar a Batxillerat, on vaig guanyar amb 40 vots entre 200 i pico alumnes, on em van votar els companys (basicament per fer-li la punyeta a la rival i a mi, una per creguda i l’altre per pringat).
Ara a la Universitat els alumnes tenen una representació més important, en especial en els departaments de professorat on podem arribar a recordar-li a alguns claustres que la seva feina és ser professors, encara que sigui unes hores al dia. Això només es la punta del iceberg: es maneguen diners, que si se saben gestionar, poden oferir al alumnat serveis adicionals, com aules d’estudi, servei d’exàmens, etc.
Però això necessita el recolzament dels estudiants. I no ens l’han donat. Jo he sortit guanyador en el claustre per menys de 10 vots (PDF). Si tenim en compte que això ha de representar a 800 alumnes en els departaments i a la universitat, més que representar sembla que anem a fer un favor.
Quelcom falla. Jo per començar no vaig fer programa: m’ha votat gent a mi perquè sóc qui sóc, em coneixen de classe. Potser amb retràs però jo ara presento el meu programa:
- Retenir la despesa en accions que no beneficien als alumnes com a conjunt.
- Publicar les actes i resums de les reunions dels departaments.
- Rebutjar les retallades premeditades del pressupost.
- Animar al conjunt de departaments a fer-se veure i evitar el corporativisme en ells.
- Millorar el servei d’exàmens, afegint exàmens d’anys anteriors, treien aquells que ja estan fora de temari i obrint la possibilitat a arxivar les resolucions fetes per els professors.