Revolució individualista
Fa ja uns dies vaig comentar en un d’aquells debats filosòfics que ves a saber com comencen, que la pròxima revolució no seria una lluita entre col·lectius, sino que la gent començaria a saltar contra els símbols que formen el poder a títol personal.
El motiu es que l’egoisme s’ha implantat com a una actitud social, que el compartir, fe molt cristiana i quasi obligatòria en l’ideari humanista, ha passat a ser mal vist. De perdedors. I això té com arrel un dels principis del “somni americà” encara que sigui contradictori completament al ideari dels pares fundadors dels Estats Units.
Poc després, casi confirmant la meva predicció un boig va apallissar al primer ministre italià, Silvio Berlusconi. I això poc desprès s’anunciava que se plantejava la censura dels mitjans lliures com internet, per incitar al odi. Aquest ja es un ideal més ve de v de vendetta: un incident obrirà una cadena que acabarà en dictadures modernes.
Doncs avui, en missa de nadal, una dona ha anat a apallissar al papa. Nos faràn falta més mostres d’aquesta revolució individualista?
Segurament cada cop vagi a més aquest fenomen, una manera de fer que em recorda a Japó, no sé perquè, però dubto de la transcendència d’aquests atacs. La repercussió més significativa que ha tingut l’atac a Berlusconi es un grup al Facebugs…
Malgrat que discrepi en l’anterior, crec sincerament en la idea que futures dictadures naixeran per intentar controlar la creixent anarquia que sorgeix d’Internet. Avui mateix en La 1 una noticia que m’ha marcat el dia, primera prohibició en ferm i unilateral sobre la publicació de videojocs amb contingut violent a Veneçuela.
Líders afuncionals per una societat afuncional.