Les centrals nuclears actuals són insegures per molta demagogia que ens vulguin vendre, hi ha models d’instalació el duo reactor-bullidor BWR-3/MARK-I que encara s’utilitzen a centrals espanyoles han demostrat ser un perill per errors de disseny que surten a lluir en el pitjor dels moments (especialment Fukushima).

Són centrals que fa anys que haurien d’haber estar apagades, bàsicament perquè la construcció del tardo-franquisme dels ’70 no m’assembla de fiar. Prejudicis? molts. La energía nuclear ara es rentable perquè les electriques no han invertit en la construcció de noves centrals, amb l’excusa dels anti-nuclear ara tenim quelcom pitjor que tenir una central nuclear: tenir un geriatric d’elles, funcionant al límit, amb màxima rentabilitat per a unes empreses que no van posar ni un duro en la seva construcció.

Desgraciadament ens feien falta. Val la pena construir ara? diguem que la situació actual, és chunguilla. Si apaguem les nuclears, cal canviarles per altres fonts d’energia. Cap d’elles està en capacitat de fer un canvi no tràumatic: caldria deevolucionar i tallar dràsticament el consum. No vec el moment, ni tansòls els hippies de casals ocupes estarien disposats a canviar les seves bombetes incandecents per flourecents. Construir noves nuclears? no crec que estem per a òsties: la gent no les vol, i veient com estem ara, més val no jugar-se’la.

El que les empreses energètiques com Endesa o Iberdrola estan fent, per si alguna de les centrals s’ha de tancar perquè si: plagant el territori de cicles-combinats (centrals que amb poc més de 5 anys poden estar a ple funcionament). No cal una gran extensió, com ocurreix amb les centrals de fonts alternatives i la materia prima, per ara, està a baix preu. I més si se troben betes de gas al golf de Viscaia, encara que sigui mitjançant tècniques de fractura hidraulica, amb desastrosos resultats medioambientals.

Solució? Plantejar-se retallar el consum, que les electriques plantegin la construcció de plantes solars per vivendes, amb contractes o arrendaments a la facturació. Però clar, per a que això sigui possible potser cal plantejar que no tot en l’economía han de ser beneficis.

• Els mòvils funcionen per micrones, com el RFID (etiquetes de la roba antirobo), la televisió i els radioaficionats. De fet funcionen a pocs MHz més de la TDT (últim canal TDT: 858, canal GSM: 900). No vec ningú a favor de tancar repetidors de televisió. És a dir que les tecnològies que parla ja existeixen.
• La OMS mai ha dit que les wifi són cancerigenes. Portem anys irradiats per aquesta banda: satèl·lits, forns microones,  radioenllaços, telefons inalàmbrics, etc. I ara el que volen, cosa que no han entès els papanates és que per donar tranquilitat es faràn estudis mèdics (bàsicament estadístics) de casos clinics.
• El AVE que diu viure en ell, genera més soroll electròmagnètic que molts, moltisims routers junts. Tens sobre el tren un camp elèctric a la raó de kV i un motor elèctric que encara aïllat genera un potent camp magnètic. Un home molt coherent.
• Aceptem que les ones electromagnètiques són cancerigenes. Com la llum visible. I no per això estem tot el dia tancats en un sotan forrat de paper de plata.
• Els casos de hipersensibilitat que s’han detectat es perquè bàsicament hi ha una suma de factors: cables de alta tensió pasant per zones sensibles (genolls), mals hàbits al lloc de treball i sobretot: poca llum solar -cas de l’edifici de gas natural/la caixa de bcn.
• La leucemia pot tenir origens més diversos. Els casos que relacionen leucemia amb antenes de GSM bàsicament te’ls trobaràs a webs plenes de gifs i amb caracters de comic-sans. Fiables. Molt. Es una llàstima al meu parer utilitzar les teves desgràcies per combatre arguments científics.

Repeteixo, la OMS en cap moment a afirmat que les ones electromàgnetiques siguin perilloses:

Teniendo en cuenta los muy bajos niveles de exposición y los resultados de investigaciones reunidos hasta el momento, no hay ninguna prueba científica convincente de que las débiles señales de RF procedentes de las estaciones de base y de las redes inalámbricas tengan efectos adversos en la salud.

Font

Respecte a la última circular, aclara que es un estudi que es fa per clamor popular. I què no és el primer cop que és fa.

Asimismo, la OMS determina y promueve periódicamente las prioridades de investigación relativas a los campos de radiofrecuencia y la salud para subsanar la falta de conocimientos mediante sus agendas de investigación.

Font

Primer, vaig ser descartat de totes les beques de col·laboració en unitats de la universitat. Algunes podia destacar per haber-hi colaborat amb aquell servei (com el de cooperació o el d’informàtica). Al ser descartat, se me va posar a la llista d’espera, que degut a la meva nota ponderada sobre 4, vaig quedar penúltim.

Entre setembre i decembre vaig presentar-me a pràcticament totes les beques de col·laboració que s’ofertaven des la universitat. Van ser 6 ofertes que me van refusar, algunes queixa de la resolució  enmagatzemada al registre de l’ universitat  per què es presentaven ja resoltes, o amb condicions no exposades en el plec de l’oferta.

A la campanya de nadal servidor va imprimir uns 25 curriculums que va anar repartint primer per botigues del seu gust, videojocs, informàtica i electrodomèstics. Després a supermercats, entre ells aprofitant un enchufe a Carrefour. Rien de rien.

La última oportunitat ha estat anar a atendres al programa de intercanvi de feina. Com una bònica hiperbole recentment se m’ha descartat de anar a treballar per culpa les notes. Probablement no trobaràn cap candidat, però prefereixen no corre el risc de provar algú, perquè en el fons acudeixen a quelcom tan trivial com l’expedient i no pas al CV, que aquest indica molt millor qui pots ser, però terriblement fàcil de falsejar.

Conectors de plàstic que pràcticament s’han fosilitzat de nou:

Eliminant el conector soldant-ho directament a la placa (sé els perills que implica, ho volen arreglat per … ahir):

Constatar de nou que l’electrònica d’aquestos aparells es dissenyada per a durar dos telenoticies, el que en cristià es coneix com “no més que la garantia”. És de una empresa que ven accesoris del robot a part… però no ha pensat en vendre peçes del mateix per als que s’ho volen arreglar a casa? no han pensat que potser aixi també farien caixa?

Aquest canvi es deu bàsicament a que també utilitzaré el blog com a quadern de bitàcora dels progresos del meu projecte de final de carrera. No només això, sinò que vull a la curta-llarga una desaparició del meu ego 2.0.

Per cert ara que acabo la carrera vull recordar aquestes paraules que vaig posar al meu primer webblog a blogia:

Cansado de todos, decidií abandonar mis colaboraciones en muchas webs y de participar en muchos foros. Una perdida de tiempo, la gente no te escucha, sólo si eres un lider.

Resum ràpid:

• No ha canviat el Savoir-Faire. Grans classes mestres i poques aplicades, treballs en grup o pràctiques. El professor segueix entrant a classe a “hablar de su libro” i anar-se’n tant panxo. No era el objectiu de Bolonya, per tant podem parlar dels que estansabotejant el procés no són perroflautes del SEPC sinó els propis professors.
• Les classes segueixen essent massificades, fins-i-tot, els grups partits o reduïts segueixen sent excessivament grans. El grup gran del Grau de informàtica són pràcticament 80 alumnes, quant fins ara, amb sort es superaven els 30. El procés ha servit per una reforma encoberta de les titulacions, que si bé feia falta, no calia anar de segones.
• Les proves escrites o examens en èpoques de avaluació són pràcticament il·legals: si el límit de un examen és el 30%, no és fa extrany veure probes que se fan amb una ponderació del 29,9%. Dos examens, parcial i final, són casi el 60% i pràctiques el restant. El mateix que es feia amb les enginyeries tècniques.
• Les correccions molts cops és basen en l’historial del alumne i no pas en la correcció de la prova o exercici en si. Això en part es deu a que també és segueixen enrederint amb excés les correccions, en el cas més greu, afectant al període de recuperacions. La DPPA -normativa que ells mateixos van parir- és l’excusa per a dir que només se’ls hi paga per donar classes.
• Els alumnes, en general, tenen un desconcert bastant gran: paguen hores que no són executades (el crèdit és més car per pagar les hores de més que requereixen els docents) i el procés, francament s’ha portat com el cul: nul·la informació del rendiment i silenci absolut del procés.

En poques paraules: la reforma serà, com totes les reformes educatives espanyoles, un xurro que cada govern que passi se’n farà el suec i aportarà el seu granet de caos i terror reformant la reforma. I per què? populisme: ara a ningú li agrada Bolonya, els professors sabotejant-la, els alumnes il·lusos pensant que qualsevol temps passat va ser millor i sobretot, la classe política que s’està pensant com vendre’s la universitat pública al millor postor, o per defecte, retallant fins al ridícul la seva existència.

Estic en contra les retallades però cal a dir que es una posició defensada en part des que les mateixes haurien de ser en sectors més problemàtics (pistes d’esquí, crèdits del ICF, etc.) ja que retallem, retallem bé i ja que salvem, salvem bé, en cop de rescatar immobiliàries i caixes. Dono els meus arguments per saber que ha donat peu a les retallades i com les hauriem de pair per pensar remeis.

Els salaris dels hospitals estan malalts (Alice Glass, Font)

La reforma sanitària no es més que una forma encoverta per a:

• Pagar la factura del Consorci Sanitari Català: Els hospitals catalans de propietat pública són pocs, i no des fa poc, es pot dir que catalunya va ser la primera comunitat autònoma en crear un sistema virtual privatitzat. Virtual perquè es un sistema que forçosament viu dels ingressos públics, ingressos molts cops reduits o aplaçats. Els mateixos hospitals s’encarregaben de demanar crèdits per a seguir funcionant i ara mateix la generalitat té que pagar no solament comissions de funcionament als hospitals sinò que els crèdits dels mateixos.
• Rescatar les mútues: la privatització del sistema sanitari permetra que és puguin descartar grans projectes, com la sempre retrasada clínica de ponent, per a que el mateix consorci pugui utilitzar a cost 0 o subvencionat instalacions públiques. També el aument de les mutues per part d’aquells que se les puguin permetre
• Reduir les operacions: se seguirà operant en tots els casos? venim de uns anys que s’operava a tothom per a qualsevol cosa, per a tot. Avis que morien amb una pròtesis de genoll amb menys d’un any, les operacions de apendicitis per a qualsevol dolor abdominal, etc. Cal a dir que gràcies a aquest fet som un dels països amb menys fracàs en operacions complicades.
• Acabar amb l’abús del servei: El problema no es la despesa sinó els consumidors. S’han generat moltes despeses, sobretot amb el poc control de la despesa sanitària, es inevitable que si tu dones marge hi haigui un abús. Part culpable sobretot, els avis, les auto-medicacions anaven des gelocatil o plantaben a coses més cares, com l’ interferon.
• Pagar la factura del SEM: Les ambulàncies de Catalunya van ser venudes a una empresa italiana a un preu que per a res amortitzava el carisim cost de crear tot el parc mòbil. Tampoc la privatització ha salvat que s’ haigui de pagar unes comissions de servei cares, en molts casos per la desproporció del servei en vers la necessitat del territori. Potser s’hauria de plantejar tornar al model d’emergències: bombers, tècnics sanitaris i ambulàncies centralitzades per un mateix cos.

Salveu la Uni! Pareu les retallades, elimineu les taxes (protesta a Londres, font)

Per la seva part l’educativa, en la que estic implicat, vull destacar que degut al canvi de rector de la nostra universitat no ens podem implicar gaire i es una lluita una mica perduda en aquest camp des casa. Però si les coses se’n van de to, com sembla ser que serà, s’iniciaran accions. Cataloguem els punts que ens han dut al desastre:

• Deute universitari: Les universitats de la capital han acumulat durant anys prestigi, però en aquesta darrera decada el crèdit a superat al prestigi en si. Les universitats de Barcelona, com la UAB o la UB deuen tant que ja ni es fa públic per por a causar una crisis institucional.
• Universitat de Catalunya: radere d’aquesta marca s’amaga la voluntat de unificar sota un mateix paraigües de govern i gestió totes les universitats del territori. Des Ulldecona a la Jonquera, una universitat teledirigida des el Parlament de Catalunya. El no deute de la UdL serviria per pagar el forat negre de la UB. Com? la facultat de ciències de la educació de Lleida passa a estar gestionada per la UB. O bé es tanca i que vinguin tots els estudiants al mèlic català.
• La governança: La voluntat de unificar el territori creant una capital basada en el principi de “el mèlic del món” és la base del nacionalisme catalanista més ranci. Aquesta es la voluntat, unificar crisis i campus de excel·lència per a dissoldre l’autonomia universitària catalana.
• Departaments: la clau de la despesa seguirà existint, degut en part a la mala política que s’ha dut a terme des les universitats. La democràcia a petita escala no es suficient per a que els rectors en el seu dia a dia triïesin agradar a tothom, creant departaments en molts cops unipersonals als quals s’assignen recursos pràcticament a fons perdut.
• Titulitis: el govern vol acabar amb la gent que es treu dobles i triples carreres o màsters, ja que desprès és gent que costa més de posar al mercat laboral, degut en part a la baixa qualificació demanada a les feines d’aquest país.
• Faraonisme: les universitats en molts cops tenen de assumir costos de construcció de edificis desproporcionats a la naturalesa del seu servei. La universitat de Lleida pateix encara la construcció de edificis que compleixen més la funció de embellir que la de servir. Edificis disfuncionals que causen fàcilment over-booking i més quant la crisis ha obligat a molts possibles estudiants de Barcelona quedar-se a casa per a seguir estudiant. Casos més alarmants deuen ser els de València, amb pràcticament un campus que és pot catalogar com a ciutat.

Parlo de Flymusic:

• El primer videoclip emès va ser Hung Up de Madonna  a les 19h00 del 30 de novembre de 2005.

Els primers dies de emisió van ser caòtics i catastròfics.

• L’ últim videoclip emès va ser Todo nos parece una mierda de Astrud a les 23h45 del 30 de juny del 2008.
• Els primers mesos es va fer un càsting per a escollir els presentadors

Alguns eren verdaders cracks, “en el sentido peyorativo”, com diria Rosa Díez.

• Tania Llasera va començar com a presentadora de El Flyer.

<<Quién te ha visto y quién te ve…>>

• Vanessa era model, va figurar en un anunci de Ron Barceló (d’aquestos de contratapa de Muy Interesante).

Jo era més de Miriam.

• Fly News era presentat per clicks de playmobil.

No hem direu que no és una idea original.

• Va tenir espais patrocinats per PepeTravel, Tanned Tin, Sinnamon Records entre altres.
• Tenien una MHP que funcionaba! a diferència de la de Telecinco o la inexistent de Veo.

I oferia allò que deia que oferia!

• Durant una época van intentar subsistir amb un programa de cites anomenat DClub

Aquest es venia a d’audiència com el de “pon un yupi en tu vida”. LOL.

• La varietat era palpable en els videoclips. Massa i tot, ja que pasar de Kyle Minogue a Weezer no era extrany.

No he elegit aquest videoclip perque surti Elisha Cuthbert. No. I ara.

• Aquí teniu un collage amb més o menys de refèrencia dels videoclips que van emetre.
• Van arribar a tenir en la seva última época un espai anomenat Cara B on feien videoclips realment alternatius.

Emetre aquest videoclip a horari de màxima audiència potser és delicte.

• Feien una amplia cobertura de festivals i dels concerts més importants que es feien a Espanya:

Crec que era una covertura del concert de Horrors a Madrid.

• Què collons, que es trova a faltar aquest anmbientillo entre cursi, forçat i kitch:

LOL.

PD: La web se pot seguir visitan mitjançant archive.org i teniu un myspace amb força videos del tancament.

]]> http://fitmore.es/blog/2011/01/enyorant-a-flymusic/feed/ 2 http://fitmore.es/blog/2010/10/crisis/ http://fitmore.es/blog/2010/10/crisis/#comments Sun, 17 Oct 2010 12:38:06 +0000 Ruekov http://fitmore.es/blog/?p=1025 Continue reading →]]> Ara ha arribat el moment de dir què la crisis m’està afectant.

Tenir dos pares que treballen en el sector públic i se’ls ha reduit el sou un 5% a cadascun encara no ser funcionaris,  és més,  se’ls ha eliminat les pagues extres. Això significa que ja no s’estalvia i que s’està gastant fins hi tot els estalvis.

Per un altre banda  l’universitat va decidir no tornarme a contractar com a becari de unitat,  és a dir,  torno a ser depenent de casa. A casa ja m’han dit que això s’ha d’acabar i això que porto dos anys pràcticament sense demanar-els-hi diners. Es un toc d’alerta, un toc que me diu que he d’acabar ja la carrera que s’ha allargat massa. En part s’ha allargat perquè mai he anat a plorar a cap professor, i resulta, que si ho hagués fet ja estaria fent la superior.

Els mals temps acaben però venen temps pitjors.