Si es vol lluitar contra la corrupció els articles de luxe són clarament símptoma de nou ric, aquest que te diners que li cremen a la mà, i res és més ostentós que una determinada gamma de cotxes.

Hi ha marques que són signe de riquesa. Deguda o no. Hisenda mitjançant els impostos de matriculació podria fer una simple verificació: el ciutadà es podia permetre com ha pagat aquest vehicle? m’explico: si l’ha pagat al comptat hauria d’haver declarat en un moment o altre aquests diners.

L’altre camp de batalla són els tot terrenys.

Són cotxes amb elevat consum, sobretot si aquests es fan servir per a circulació per ciutat on en cop de banyeres i ovelles creuant a la carretera hi ha semàfors i passos de vianants. No té sentit, per a res, que una persona utilitzi amb molta freqüència un cotxe que malbarata un recurs limitat on pot circular un cotxe amb menor consum i menys sinistralitat.

Per tant aquests cotxes haurien de restar per a professionals i, cosa en que sóc contrari, però que caldria oferir en una primera instància el ús per esbarjo (que obligaria a ser membre de una organització, pagar una taxa ecològica destinada al manteniment dels parcs nacionals que fan malbé).

OpenGL Warning: XGetVisualInfo returned 0 visuals for 0xf71ae0
OpenGL Warning: Retry with 0×8002 returned 0 visuals
Violación de segmento

Primera solució:

Desactivar el 3D del apartat de Configuració > Pantalla

Problema? farà un consum exclusiu de la CPU. Si teniu força bruta, és a dir, molt processador i el sistema principal no està configurat correctament el driver gràfic.

Segona solució:

Activar el 3D del apartat de Configuració > Pantalla

Anar al terminal de la màquina virtual i posar:

$ export LIBGL_ALWAYS_INDIRECT=1

Si els drivers del host i del principal estan ben instal·lats, hauria de funcionar a la primera.

Al decretazo anunciat divendres passat hi ha un matís especial per als que estem realitzant un màster:

Para el resto de Másteres, los no habilitantes para el ejercicio de una profesión, la primera matrícula cubrirá entre el 40 y el 50 por 100 del coste real, y entre el 65 y el 75 por 100 de los costes a partir de la segunda matrícula.

Enllaç a La Moncloa

Dintre la dialèctica típica de la política espanyola, les paraules a mitges són presenta aquí també. Què vol dir habilitant? què té atribucions professionals: aquestes atribucions diuen si la teva carrera serveix per inserir-se al món laboral o simplement si has estudiat el sexe dels àngels. Resulta que la enginyeria informàtica es una enginyeria sense atribucions professionals. Per tant el màster és no habilitant, és a dir, estudies el sexe dels algorismes d’ordenació.

El preu per crèdit el màster l’any passat era 31.42€ a Catalunya. Segons la generalitat això cobreix entre un 15%-20% de la despesa universitària generada per l’alumne. Doncs per regles de tres podrem esbrinar quins seran els preus definitius per crèdit l’any que ve:

15 => 31.42                                                  20  => 31.42

50 => (50*31.42)/15 = 104.73              50 => (50*31.42)/20 = 78.55

Les segones matrícules:

15 => 31.42                                                  20  => 31.42

75 => (75*31.42)/15 = 157.1                  75 => (75*31.42)/20 = 117.82

El primer any, que són 60 crèdits costarà 6283,8€ en el supòsit de que partim de la base que ara es paguen 15% del total del cost del crèdit.  4713€ si el supòsit es del 20%. A tot això el ministre d’educació va repetir mil cops que era el país de Europa on era més barat estudiar. Com a bon ultra es coneix les tècniques propagandístiques com la les mentires mil cop repetides.

Amb el mateix màster,  a Itàlia[0] són 900 euros anuals, a França[1] es paguen aproximadament 400 euros anuals, fins hi tot a Noruega[2] només es paguen 80 euros al sindicat d’estudiants i més encara, a Austria[3] 30 euros al any.

Senyor Wert, tenim internet. No ens prengui com a imbècils.

[0] http://www.eng.unibo.it/PortaleEn/Students/Administrative+procedures/Tuition+Fees.htm

[1] http://mosig.imag.fr/MainEn/Tuition

[2] http://www.studyinnorway.no/Tuition-Scholarships/Tuition-fees

[3] https://www.help.gv.at/Portal.Node/hlpd/public/content/16/Seite.1601041.html

Les centrals nuclears actuals són insegures per molta demagogia que ens vulguin vendre, hi ha models d’instalació el duo reactor-bullidor BWR-3/MARK-I que encara s’utilitzen a centrals espanyoles han demostrat ser un perill per errors de disseny que surten a lluir en el pitjor dels moments (especialment Fukushima).

Són centrals que fa anys que haurien d’haber estar apagades, bàsicament perquè la construcció del tardo-franquisme dels ’70 no m’assembla de fiar. Prejudicis? molts. La energía nuclear ara es rentable perquè les electriques no han invertit en la construcció de noves centrals, amb l’excusa dels anti-nuclear ara tenim quelcom pitjor que tenir una central nuclear: tenir un geriatric d’elles, funcionant al límit, amb màxima rentabilitat per a unes empreses que no van posar ni un duro en la seva construcció.

Desgraciadament ens feien falta. Val la pena construir ara? diguem que la situació actual, és chunguilla. Si apaguem les nuclears, cal canviarles per altres fonts d’energia. Cap d’elles està en capacitat de fer un canvi no tràumatic: caldria deevolucionar i tallar dràsticament el consum. No vec el moment, ni tansòls els hippies de casals ocupes estarien disposats a canviar les seves bombetes incandecents per flourecents. Construir noves nuclears? no crec que estem per a òsties: la gent no les vol, i veient com estem ara, més val no jugar-se’la.

El que les empreses energètiques com Endesa o Iberdrola estan fent, per si alguna de les centrals s’ha de tancar perquè si: plagant el territori de cicles-combinats (centrals que amb poc més de 5 anys poden estar a ple funcionament). No cal una gran extensió, com ocurreix amb les centrals de fonts alternatives i la materia prima, per ara, està a baix preu. I més si se troben betes de gas al golf de Viscaia, encara que sigui mitjançant tècniques de fractura hidraulica, amb desastrosos resultats medioambientals.

Solució? Plantejar-se retallar el consum, que les electriques plantegin la construcció de plantes solars per vivendes, amb contractes o arrendaments a la facturació. Però clar, per a que això sigui possible potser cal plantejar que no tot en l’economía han de ser beneficis.

• Els mòvils funcionen per micrones, com el RFID (etiquetes de la roba antirobo), la televisió i els radioaficionats. De fet funcionen a pocs MHz més de la TDT (últim canal TDT: 858, canal GSM: 900). No vec ningú a favor de tancar repetidors de televisió. És a dir que les tecnològies que parla ja existeixen.
• La OMS mai ha dit que les wifi són cancerigenes. Portem anys irradiats per aquesta banda: satèl·lits, forns microones,  radioenllaços, telefons inalàmbrics, etc. I ara el que volen, cosa que no han entès els papanates és que per donar tranquilitat es faràn estudis mèdics (bàsicament estadístics) de casos clinics.
• El AVE que diu viure en ell, genera més soroll electròmagnètic que molts, moltisims routers junts. Tens sobre el tren un camp elèctric a la raó de kV i un motor elèctric que encara aïllat genera un potent camp magnètic. Un home molt coherent.
• Aceptem que les ones electromagnètiques són cancerigenes. Com la llum visible. I no per això estem tot el dia tancats en un sotan forrat de paper de plata.
• Els casos de hipersensibilitat que s’han detectat es perquè bàsicament hi ha una suma de factors: cables de alta tensió pasant per zones sensibles (genolls), mals hàbits al lloc de treball i sobretot: poca llum solar -cas de l’edifici de gas natural/la caixa de bcn.
• La leucemia pot tenir origens més diversos. Els casos que relacionen leucemia amb antenes de GSM bàsicament te’ls trobaràs a webs plenes de gifs i amb caracters de comic-sans. Fiables. Molt. Es una llàstima al meu parer utilitzar les teves desgràcies per combatre arguments científics.

Repeteixo, la OMS en cap moment a afirmat que les ones electromàgnetiques siguin perilloses:

Teniendo en cuenta los muy bajos niveles de exposición y los resultados de investigaciones reunidos hasta el momento, no hay ninguna prueba científica convincente de que las débiles señales de RF procedentes de las estaciones de base y de las redes inalámbricas tengan efectos adversos en la salud.

Font

Respecte a la última circular, aclara que es un estudi que es fa per clamor popular. I què no és el primer cop que és fa.

Asimismo, la OMS determina y promueve periódicamente las prioridades de investigación relativas a los campos de radiofrecuencia y la salud para subsanar la falta de conocimientos mediante sus agendas de investigación.

Font

Primer, vaig ser descartat de totes les beques de col·laboració en unitats de la universitat. Algunes podia destacar per haber-hi colaborat amb aquell servei (com el de cooperació o el d’informàtica). Al ser descartat, se me va posar a la llista d’espera, que degut a la meva nota ponderada sobre 4, vaig quedar penúltim.

Entre setembre i decembre vaig presentar-me a pràcticament totes les beques de col·laboració que s’ofertaven des la universitat. Van ser 6 ofertes que me van refusar, algunes queixa de la resolució  enmagatzemada al registre de l’ universitat  per què es presentaven ja resoltes, o amb condicions no exposades en el plec de l’oferta.

A la campanya de nadal servidor va imprimir uns 25 curriculums que va anar repartint primer per botigues del seu gust, videojocs, informàtica i electrodomèstics. Després a supermercats, entre ells aprofitant un enchufe a Carrefour. Rien de rien.

La última oportunitat ha estat anar a atendres al programa de intercanvi de feina. Com una bònica hiperbole recentment se m’ha descartat de anar a treballar per culpa les notes. Probablement no trobaràn cap candidat, però prefereixen no corre el risc de provar algú, perquè en el fons acudeixen a quelcom tan trivial com l’expedient i no pas al CV, que aquest indica molt millor qui pots ser, però terriblement fàcil de falsejar.

Conectors de plàstic que pràcticament s’han fosilitzat de nou:

Eliminant el conector soldant-ho directament a la placa (sé els perills que implica, ho volen arreglat per … ahir):

Constatar de nou que l’electrònica d’aquestos aparells es dissenyada per a durar dos telenoticies, el que en cristià es coneix com “no més que la garantia”. És de una empresa que ven accesoris del robot a part… però no ha pensat en vendre peçes del mateix per als que s’ho volen arreglar a casa? no han pensat que potser aixi també farien caixa?

Aquest canvi es deu bàsicament a que també utilitzaré el blog com a quadern de bitàcora dels progresos del meu projecte de final de carrera. No només això, sinò que vull a la curta-llarga una desaparició del meu ego 2.0.

Per cert ara que acabo la carrera vull recordar aquestes paraules que vaig posar al meu primer webblog a blogia:

Cansado de todos, decidií abandonar mis colaboraciones en muchas webs y de participar en muchos foros. Una perdida de tiempo, la gente no te escucha, sólo si eres un lider.

Resum ràpid:

• No ha canviat el Savoir-Faire. Grans classes mestres i poques aplicades, treballs en grup o pràctiques. El professor segueix entrant a classe a “hablar de su libro” i anar-se’n tant panxo. No era el objectiu de Bolonya, per tant podem parlar dels que estansabotejant el procés no són perroflautes del SEPC sinó els propis professors.
• Les classes segueixen essent massificades, fins-i-tot, els grups partits o reduïts segueixen sent excessivament grans. El grup gran del Grau de informàtica són pràcticament 80 alumnes, quant fins ara, amb sort es superaven els 30. El procés ha servit per una reforma encoberta de les titulacions, que si bé feia falta, no calia anar de segones.
• Les proves escrites o examens en èpoques de avaluació són pràcticament il·legals: si el límit de un examen és el 30%, no és fa extrany veure probes que se fan amb una ponderació del 29,9%. Dos examens, parcial i final, són casi el 60% i pràctiques el restant. El mateix que es feia amb les enginyeries tècniques.
• Les correccions molts cops és basen en l’historial del alumne i no pas en la correcció de la prova o exercici en si. Això en part es deu a que també és segueixen enrederint amb excés les correccions, en el cas més greu, afectant al període de recuperacions. La DPPA -normativa que ells mateixos van parir- és l’excusa per a dir que només se’ls hi paga per donar classes.
• Els alumnes, en general, tenen un desconcert bastant gran: paguen hores que no són executades (el crèdit és més car per pagar les hores de més que requereixen els docents) i el procés, francament s’ha portat com el cul: nul·la informació del rendiment i silenci absolut del procés.

En poques paraules: la reforma serà, com totes les reformes educatives espanyoles, un xurro que cada govern que passi se’n farà el suec i aportarà el seu granet de caos i terror reformant la reforma. I per què? populisme: ara a ningú li agrada Bolonya, els professors sabotejant-la, els alumnes il·lusos pensant que qualsevol temps passat va ser millor i sobretot, la classe política que s’està pensant com vendre’s la universitat pública al millor postor, o per defecte, retallant fins al ridícul la seva existència.