Res és inútil. Res és suficientment útil.
Molts cops sents als companys dir-te que algunes assignatures de la teva carrera són inútils, que és fan perquè s’han de fer políticament i prou. Més una carrera tan inespecifica com és la mal anomenada Enginyeria de Informàtica (Computer Science).
La falta de un mercat laboral ampli, òbviament limitat com es el de Lleida, en el qual els informàtics acaben insertats en un món laboral fastigós dominat per unes empreses locals sense escrúpols controlades per multinacionals fa que molts segueixin la via de la opo, la via del màster i la via del dedicar-se a una altra cosa que no sigui la informàtica.
Les il·lusions trencades per el mercat laboral fa que molts cops tot el que s’ha estudiat sigui considerat com estúpid, quant realment es poc, a més a més que el professorat pocament ajuda a entendre la magnitud del que s’estudia i la importància del mateix. Molts pensen que l’estadística per exemple es una “maria” de la carrera, sense saber que la informàtica es com la medicina o lamentablement, com la política. Basa la seva feina en la estadística, en el rendiment dels números, més que en els numeros.
Ho he pogut comprovar amb la meva pròpia vista: una companyia per la que he treballat no instal·la material “de qualitat i car” precisament per a controlar i supervisar una central de doble cicle de gas. Prefereixen instal·lar mil sensors “barats”, fer uns pro-mitjos amb el mateixos en cop de instal·lar un o dos cars. La estadística entra en joc: màxims relatius, mínims,desviacions, dades atípiques…
En cop de fer servir processadors especialitzats, en cop de fer servir processadors crítics, se fan servir processadors x86. Una arquitectura nefasta per a situacions critiques… si no fos perquè al ser la més estudiada, la més usada, la més testejada ja sabem perfectament la seva tassa de errors de pàgina, la seva tassa de errors d’accessos. De nou l’estadística i a més a més de arquitectura de computadors.
És trist que molts acabin la carrera i se’n oblidin del que han estudiat i passin només a conèixer allò que els ensenya la empresa per ser res més que uns monkey-coders o uns venedors de .net a granges de porcs. La nostra universitat hauria de lluitar una miqueta per donar vitalitat a una regió que podria ser pionera en moltes coses… però prefereix ser una província més de audis i mercedes.
Caricatura que volia regalar a una professora que poc li va faltar per dir-nos que erem un producte.
